2017-2018

2017-2018

Començo però molt alerta!

Hauré de fer tripijocs

Que no tingui alguna oferta

de tancar-me entre barrots.

 

Com uns 40 anys enrere

S’ha de ser mig clandestí

I anar trobant la manera

De com dir allò que vols dir.

 

T’ho poden fer pagar car

uns tronges poc ciutadans,

uns vermells poc catalans

i un partit poc popular.

 

Quin any el 2017!

Ha estat d’allò més intens

Al gener, al mig d’aquell fred,

va esclatar el merder dels plens.

 

Aquí dic jo si sí o si no

i si a algú no li està bé…

vosaltres tres “al Carrer”

per traïció i sedició!

 

Focs d’artifici i tambors!

Quin sidral, quin gran pepino!

Això és, aprecitats senyors,

“El Xou de Sant Ceferino”

 

Redéu quins temps que vivim

Als Pastorets “hacen cosas”

I amb el 155

Aquest any no hi ha Garrofes

 

Ep! De veritat, això d’ara

No tiene nada de peligru

Oi? Mariano i Soraya?

Soy un pobre pastorcillu

 

Somos de muy buena honda,

gente de orden y ley

gente que grita cachonda:

Viva España y Viva el Rey!

 

Penso que us sou bastant pillus…

Com us van els crits aquest!

Per ‘xò ara els Pastorets

es diran els Pastorcillus

 

Y hablaremos español

Como ya hacia el Pitarra,

Pompeu Fabra i el Segarra

Y hasta el Miquel Martí Pol.

 

Todo español, a excepción

del maligno del Satán

que hablará en catalán

disfressat de Puigdemont

 

San Miguel – que es quien lo aplasta –

ha de ser macho y viril,

un patrio de pura casta.

Vaya… un Guardia Civil!

 

Para al final ver la luz

y salvarnos del espanto

basta del niño Jesús

desde ahora: el niño Franco!

 

Y cuidado amb seguir el joc

als d’Òmnium i l’ANC!

A l’obra no hi haurà re

que sigui de color groc

 

Prohibidissima la paja,

las rubias con cabellera

las túnicas y la senyera.

Y la luz…que esté muy baja

 

Però hosti clar, ara que ho pillu

Costa ser bon espanyol

Que si canto el cara el sol

Ho veuré tot d’amarillu

 

Si n’esteu fins als collons

no agafeu les escopetes

que ara les revolucions

les fan jubilats i tietes

 

“Consol! Porta la cassola

que ja són les 10 en punt!

I treu la bufanda groga

que així surto de conjunt!”

 

Cuidadu! Que ve un pensionista

I va armat fins a les dents!

Oju amb l’independentista!

Fora tots! Marxeu corrents!

 

I és que són uns radicals

Ho trinxen tot! Foten foc!

Tenen armes molt letals:

uns llacets de color groc

 

i ciris de cal Roger,

i pancartes i octavetes.

Són el terror del carrer:

Són l’Exèrcit de les Tietes.

 

Si us les trobeu mai de cara

a un carreró fosc i estret

no els creueu pas la mirada

o acabareu fent ganxet.

 

Del que penso del PP

I de tota la legió

avui no us en puc dir re

o acabaria la presó

 

No vivim uns temps de broma

Per molt que ho hagin maquilla

És bestial i una vergonya

Tot el que ens hem empassat

 

Tant injust…tanta mentida

Alterant la realitat

Però mai dels mais a la vida

Ens prendran la dignitat

 

Dignitat…de tot un poble

Que es va deixar estomacar

Per un dret tant simple i noble

Com el dret d’anar a votar

 

Dignitat…per la paciència

Davant de tant demagog

I que no hi hagi hagut enlloc

Ni un sol bri de violència

 

Ens hem quedat al segle XX

Amb el presi exiliat

Patint el 155

I mig govern empresonat

 

I avui us demanem perdó

Però no podem fer cap gràcia

Quan ha mort la democràcia

I tenim gent a la presó

 

És bonic ser aquí i ara

Però quan acabi la funció

Recordeu que hi ha encara

4 innocents a la presó

 

Que no hi ha ningú a la terra

Que mereixi passar el Nadal

Sol, a dintre d’una cel·la

Sense haver fet mai cap mal

 

Memòria. I no oblideu

Que avui que estem de celebració

Heu abraçat als que estimeu

I hi ha 4 innocents que no

 

Ara d’una manifestació

Festiva i multitudinària

Se’n fa dir tumultuària

I et foten a la presó

 

Que els piolins no hi ha qui els pari

Amb les porres i pistoles?

Contraataquem amb un mani

I picant quatre cassoles

 

Espanya ja és un infern

que ha perdut seny i raons,

i va ficar mig Govern

dins de les seves presons.

 

Alguns són fora per fi.

Per a altres, injustament,

continua el patiment

i no els permeten sortir.

 

¿Com us podem fer saber

que mentre us tenen tancats

no hem abandonat la fe

d’assolir mil llibertats?

 

Arriben els primers freds.

L’hivern entra a poc a poc.

Que traspassi les parets

l’escalfor del nostre foc.

 

Un camí tot d’escalfor

i de gent manifestant-se,

per fer arribar a la presó

un clam ben ple d’esperança.

 

Passen nits i passen dies,

passa el món molt lentament.

I així i tot sou fars i guies

i us tenim al pensament.

 

Us volem en llibertat,

que això ja està durant massa.

Torneu a casa aviat

que farem festa a la plaça!

 

Si a les nits us semblem lluny,

m’agrada fer-vos saber

que quan aixequem el puny

és perquè ens noteu l’alè.

 

Sembla una cosa fictícia,

sembla que no pugui ser,

que d’això en diguin justícia

i que tants ho trobin bé.

 

Quan el dia ja fosqueja

i fa l’última acrobàcia,

sento una mica d’enveja

dels estats amb democràcia.

 

Fins a Soto del Real

i a la presó d’Estremera,

que arribi aquest clam ben alt:

un poble sencer us espera.

 

Que el jorn de la llibertat

vingui aviat, que no trigui.

I que el groc que hem escampat

pertot arreu us abrigui.

 

Això són els Pastorets.

I tanquem amb un record

i un homenatge ben fort:

sempre present, Casalets!

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.