Començo però molt alerta!
Hauré de fer tripijocs
Que no tingui alguna oferta
de tancar-me entre barrots.
Com uns 40 anys enrere
S’ha de ser mig clandestí
I anar trobant la manera
De com dir allò que vols dir.
T’ho poden fer pagar car
uns tronges poc ciutadans,
uns vermells poc catalans
i un partit poc popular.
Quin any el 2017!
Ha estat d’allò més intens
Al gener, al mig d’aquell fred,
va esclatar el merder dels plens.
Aquí dic jo si sí o si no
i si a algú no li està bé…
vosaltres tres “al Carrer”
per traïció i sedició!
Focs d’artifici i tambors!
Quin sidral, quin gran pepino!
Això és, aprecitats senyors,
“El Xou de Sant Ceferino”
Redéu quins temps que vivim
Als Pastorets “hacen cosas”
I amb el 155
Aquest any no hi ha Garrofes
Ep! De veritat, això d’ara
No tiene nada de peligru
Oi? Mariano i Soraya?
Soy un pobre pastorcillu
Somos de muy buena honda,
gente de orden y ley
gente que grita cachonda:
Viva España y Viva el Rey!
Penso que us sou bastant pillus…
Com us van els crits aquest!
Per ‘xò ara els Pastorets
es diran els Pastorcillus
Y hablaremos español
Como ya hacia el Pitarra,
Pompeu Fabra i el Segarra
Y hasta el Miquel Martí Pol.
Todo español, a excepción
del maligno del Satán
que hablará en catalán
disfressat de Puigdemont
San Miguel – que es quien lo aplasta –
ha de ser macho y viril,
un patrio de pura casta.
Vaya… un Guardia Civil!
Para al final ver la luz
y salvarnos del espanto
basta del niño Jesús
desde ahora: el niño Franco!
Y cuidado amb seguir el joc
als d’Òmnium i l’ANC!
A l’obra no hi haurà re
que sigui de color groc
Prohibidissima la paja,
las rubias con cabellera
las túnicas y la senyera.
Y la luz…que esté muy baja
Però hosti clar, ara que ho pillu
Costa ser bon espanyol
Que si canto el cara el sol
Ho veuré tot d’amarillu
Si n’esteu fins als collons
no agafeu les escopetes
que ara les revolucions
les fan jubilats i tietes
“Consol! Porta la cassola
que ja són les 10 en punt!
I treu la bufanda groga
que així surto de conjunt!”
Cuidadu! Que ve un pensionista
I va armat fins a les dents!
Oju amb l’independentista!
Fora tots! Marxeu corrents!
I és que són uns radicals
Ho trinxen tot! Foten foc!
Tenen armes molt letals:
uns llacets de color groc
i ciris de cal Roger,
i pancartes i octavetes.
Són el terror del carrer:
Són l’Exèrcit de les Tietes.
Si us les trobeu mai de cara
a un carreró fosc i estret
no els creueu pas la mirada
o acabareu fent ganxet.
Del que penso del PP
I de tota la legió
avui no us en puc dir re
o acabaria la presó
No vivim uns temps de broma
Per molt que ho hagin maquilla
És bestial i una vergonya
Tot el que ens hem empassat
Tant injust…tanta mentida
Alterant la realitat
Però mai dels mais a la vida
Ens prendran la dignitat
Dignitat…de tot un poble
Que es va deixar estomacar
Per un dret tant simple i noble
Com el dret d’anar a votar
Dignitat…per la paciència
Davant de tant demagog
I que no hi hagi hagut enlloc
Ni un sol bri de violència
Ens hem quedat al segle XX
Amb el presi exiliat
Patint el 155
I mig govern empresonat
I avui us demanem perdó
Però no podem fer cap gràcia
Quan ha mort la democràcia
I tenim gent a la presó
És bonic ser aquí i ara
Però quan acabi la funció
Recordeu que hi ha encara
4 innocents a la presó
Que no hi ha ningú a la terra
Que mereixi passar el Nadal
Sol, a dintre d’una cel·la
Sense haver fet mai cap mal
Memòria. I no oblideu
Que avui que estem de celebració
Heu abraçat als que estimeu
I hi ha 4 innocents que no
Ara d’una manifestació
Festiva i multitudinària
Se’n fa dir tumultuària
I et foten a la presó
Que els piolins no hi ha qui els pari
Amb les porres i pistoles?
Contraataquem amb un mani
I picant quatre cassoles
Espanya ja és un infern
que ha perdut seny i raons,
i va ficar mig Govern
dins de les seves presons.
Alguns són fora per fi.
Per a altres, injustament,
continua el patiment
i no els permeten sortir.
¿Com us podem fer saber
que mentre us tenen tancats
no hem abandonat la fe
d’assolir mil llibertats?
Arriben els primers freds.
L’hivern entra a poc a poc.
Que traspassi les parets
l’escalfor del nostre foc.
Un camí tot d’escalfor
i de gent manifestant-se,
per fer arribar a la presó
un clam ben ple d’esperança.
Passen nits i passen dies,
passa el món molt lentament.
I així i tot sou fars i guies
i us tenim al pensament.
Us volem en llibertat,
que això ja està durant massa.
Torneu a casa aviat
que farem festa a la plaça!
Si a les nits us semblem lluny,
m’agrada fer-vos saber
que quan aixequem el puny
és perquè ens noteu l’alè.
Sembla una cosa fictícia,
sembla que no pugui ser,
que d’això en diguin justícia
i que tants ho trobin bé.
Quan el dia ja fosqueja
i fa l’última acrobàcia,
sento una mica d’enveja
dels estats amb democràcia.
Fins a Soto del Real
i a la presó d’Estremera,
que arribi aquest clam ben alt:
un poble sencer us espera.
Que el jorn de la llibertat
vingui aviat, que no trigui.
I que el groc que hem escampat
pertot arreu us abrigui.
Això són els Pastorets.
I tanquem amb un record
i un homenatge ben fort:
sempre present, Casalets!
Sorry, the comment form is closed at this time.